UD6. Manteniment bàsic Emmagatzematge i còpies de seguretat

 Diferents maneres d'arreglar un ordinador si té un mal funcionament:

Quan estem utilitzant l'ordinador i de cop es penja, el que es pot fer servir l'aplicació de "forzar salida de aplicaciones" a aquesta tasca s'arriba prenent CMD + OPCIÓ + ESC.

 Si ni tan sols així s'aconsegueix tancar el procès, hi ha un altrea aplicació anomenada "monitor de actividad"

Funciona amb la finalitat de tancar processos quan no es pot des de cap altre banda. I a més a més, serveix també pero veure el % de la memoria que utilitza l'ordinador a mida que es van fent servir les aplicacions

Tipus d'emmagatzematge per a l'ordinador:

L'emmagatzematge per a l'ordinador, es una forma de guardar l'informació que s'utilitzi a l'ordinador. Hi han varis tipus de "llocs" on poder guardar l'informaciò:

Targetes perforades: Podríem considerar les targetes perforades com un dels antecedents del que avui en dia coneixem com a “codi binari. Funcionaven amb la mateixa lògica, és a dir, perforació o absència de perforació. També les podem considerar com un precedent (o una idea incipient) del que coneixem com a programa informàtic, ja que depenent de les instruccions que continguessin aquestes targetes, les computadores feien unes accions o unes altres.

Cinta Perforada.

Disquets o Disc Flexibles (160 kB): Està format per una peça circular de material magnètic, fina i flexible (d'aquí la seva denominació) tancada en una coberta de plàstic quadrada o rectangular.

Disc ZIP:

1. 1. La unitat Iomega Zip , anomenada també unitat Zip , és un dispositiu o periferic o d' enmagatzematge , que utilitza discs Zip com a suport d'emmagatzematge; aquests suports són del tipus magneto optics, extraïbles de mitjana capacitat, llançada per IOMEGA  a 1994. La primera versió tenia una capacitat de 100 MB, però versions posteriors ho van ampliar a 250 i 750 MB.
   Es va convertir en el més popular candidat a succeir el disquet de 3,5 polzades, seguit pel superDisk. Encara que mai va aconseguir aconseguir-ho, va substituir a la majoria de mitjans extraïbles com els SyQuest i va robar part del terreny dels disc magneto optics en ser integrat de sèrie en diverses configuracions de portàtils i Apple Macintosh.
   La caiguda de preus de gravadores i consumibles CD-R i CD-RW i, sobretot dels pendrive i les Targetes flash ( que sí que han aconseguit substituir el disquet), van acabar per treure'l del mercat i de l'ús quotidià.
   En un intent de retenir part del mercat que perdia, Iomega comercialitzar sota la marca Zip, una sèrie de regravadores es de CD-ROM, conegudes com Zip-650 o Zip-CD.

Discs Durs: És un dispositiu d'emmagatzematge no volàtil, que conserva la informació àdhuc amb la pèrdua d'energia, que empra un sistema d'enregistrament magnètic digital; és on en la majoria dels casos es troba emmagatzemat el sistema operatiu de la computadora.

Suports Óptics:
Suports Óptics: 1. Compact Disc (CD): és un suport digital òptic utilitzat per a emmagatzemar qualsevol tipus d'informació.

Suports Óptics: 3. Blu-ray Dics: és un format de disc òptic de nova generació de 12 cm de diàmetre (igual que el CD i el DVD) per a vídeo d'alta definició i emmagatzematge de dades d'alta densitat.

Emmagatzematge Portàtil: Als portàtils els disc durs i tots el dispositius solen ser mes petits per que cabin dins l'ordinador.

Emmagatzematge Multimèdia: Son els disc durs multimèdia que es una unitat que es pot connectar tant a l'ordinador com a la televisió i es veurà com si fos un DVD, també poden gravar.

RAID: Es un sistema d'emmagatzematge redundant, son els dispositius que porta mes de un disc dur.
Raid(2 disc durs de 1 TB): Posar-los en serie, o sigui tindrem 2 TB i l'ordinador escriu on vol i si en paral·lel escriu el mateix dos vegades i encara que traguem un la informació no es perd

Memòria USB:
La memòria USB, clau USB o llapis USB (també dita pendrive, motxilla, etc.) és un petit dispositiu de memoria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzemament de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel·lícules, programes, etc.) i fer-los servir a un ordinador, reproductor de música, de video, etc...
La capacitat dels pendrive, ha anat creixent amb el temps, des dels 32  MB de quan van començar, fins a un grapat de GB d'avui dia, que contenen centenars de " CD o desenes de "DVD .  Són dispositius molt comuns, perquè no els cal cap instal·lació. Són compatibles amb tots els sistemes operatius (GNU/Linux, Macintosh, Windows, etc.). Podem dir que els pendrive, són semblants als disc durs externs amb una capacitat ja comparable amb els de gamma baixa; i que s'utilitzen normalment per a guardar-hi arxius personals, programes i fins i tot sistemes operatius.
Alguns reproductors portàtils de MP3 són també del format d'un pendrive, però amb la capacitat de reproduir els arxius de so. La memòria USB es molt útil perquè pots guardar-hi tots els treballs que vulguis, cançons, videos, etc... Molta gent els fa servir perquè són petits i caben a qualsevol lloc.

Secure Digital:
Secure Digital (SD) es un formato de tarjeta de memoria Inventado por Panasonic. Se utiliza en dispositivos portátiles tales como cámaras fotográficas digitales, PDAs, teléfonos móviles e incluso videoconsolas (tanto de sobremesa como la Wii como portátiles como laNintendo DSi), entre muchos otros.
Estas tarjetas tienen unas dimensiones de 32 mm x 24 mm x 2,1 mm. Existen dos tipos: unos que funcionan a velocidades normales, y otros de alta velocidad que tienen tasas de transferencia de datos más altas. Algunas cámaras fotográficas digitales requieren tarjetas de alta velocidad para poder grabar vídeo con fluidez o para capturar múltiples fotografías en una sucesión rápida.
Los dispositivos con ranuras SD pueden utilizar tarjetas MMC, que son más finas, pero las tarjetas SD no caben en las ranuras MMC. Asimismo, se pueden utilizar directamente en las ranuras de CompactFlash o de PC Card con un adaptador. Sus variantes MiniSD yMicroSD se pueden utilizar, también directamente, en ranuras SD mediante un adaptador.Las normales tienen forma de ם. Hay algunas tarjetas SD que tienen un conector USB integrado con un doble propósito, y hay lectores que permiten que las tarjetas SD sean accesibles por medio de muchos puertos de conectividad como USB, FireWire y el puerto paralelo común. Las tarjetas SD también son accesibles mediante una disquetera usando un adaptador FlashPath.
Las tarjetas Secure Digital son utilizadas como soportes de almacenamiento por algunos dispositivos portátiles como cámaras digitales, consolas de videojuegos, videocámaras yteléfonos móviles
En 2005, las capacidades típicas de una tarjeta SD eran de 128, 256 y 512 megabytes, y 1, 2 y 4 gigabytes. En 2006, se alcanzaron los 8 GB, y en 2007, los 16 GB. El 22 de agosto de 2007 Toshiba anunció que para 2008 empezaría a vender memorias de 32 GB.
Las tarjetas SD han sustituido a las SmartMedia como formato de tarjeta de memoria dominante en las cámaras digitales compactas. En 2001, SmartMedia había logrado un uso de cerca del 50%, pero en 2005, SD/MMC había alcanzado más de un 40% de cuota de mercado, y el porcentaje de SmartMedia cayó en picada. La gran mayoría de los principales fabricantes de cámaras fotográficas digitales usa SD en sus líneas de productos, comoCanon, Nikon, Kodak y Konica Minolta. Sin embargo, tres fabricantes importantes se han adherido a sus propios formatos propietarios en sus cámaras fotográficas: Olympus y Fuji, que usan tarjetas XD; y Sony con su Memory Stick. Además, el SD no ha conquistado el mercado de Digital SLR, donde CompactFlash sigue siendo el formato más popular (excepto en la Nikon dSLR D50 lanzada en abril de 2005).
"Secure" (seguro en español) en Secure Digital, viene del origen de la tarjeta. Para crear una tarjeta SD, Toshiba añadió hardware de cifrado a la ya existente tarjeta MMC, para aliviar las preocupaciones de la industria de la música, que giraban en torno a que las tarjetas MMCpermitirían el pirateo fácil de la música (un esquema similar es el estándar de MagicGate usado en las Memory Stick). En teoría, este cifrado permitiría cumplir fácilmente los esquemas DRM sobre la música digital, pero esta funcionalidad se utiliza poco.
Con un soporte lector de tarjetas (normalmente, un pequeño dispositivo USB), el usuario puede acceder al contenido de una tarjeta SD usando su ordenador. Algunos ordenadores recientes tienen integrado dicho lector de tarjetas.
Un reciente desarrollo son las tarjetas SD con sistensores USB integrados, para eliminar la necesidad de disponer de un adaptador SD/USB o una ranura SD en el PC, aunque a cambio de un precio inicial más alto. Un diseño pionero de SanDisk tenía una aleta que giraba y dejaba al descubierto el conector. Aunque SanDisk no pretendía en un primer momento comercializar una tarjeta SD con USB, este movimiento animó a otros fabricantes a seguir el modelo.
La abreviatura “SD” fue realmente desarrollada para otra aplicación completamente diferente: fue empleada en un primer momento para “Super-Density Optical Disk” (disco óptico de alta densidad), que supuso la entrada, poco exitosa, de Toshiba en las guerras de formatos de DVD.