UD5. Comunicacions

Comunicacions

L’objectiu final de les comunicacions és aconseguir que un ordinador estableixi comunicació amb un altre . Entre tots dos ordinadors hi pot haver 2 metres de distancia i una connexió directa

Utilitat de les xarxes

Les xarxes d’ordinadors són de gran utilitat en el món empresarial, econòmic, científic i privat

Les xarxes permeten transmetre dades entre els ordinadors que pertanyen a diferents grups de treball, per intercanviar-se informació quasi instantaniament

Les xarxes faciliten I’accés de bases de dades comunes que contenen gran quantitat d’informació. D’aquesta manera s’evita la duplicació d’aquesta informació en cada punt on es necessita

Quan un dels ordinadors de la xarxa queda fora de servei, per algun error de funcionament, la seva tasca passa a ser executada per un altre ordinador

Estructura bàsica de la xarxa

L’establiment de comunicació entre dos punts A i B, per a l’intercanvi de dades, es realitza mitjançant una estructura en qué es distingeixen 7 parts: canal de transmissió i ETD (emissor i receptor), interfície (emissor i receptor), ETCD (emissor i receptor)

Equip terminal de dades

L’equip terminal de dades (ETD) del punt A (o B) és la màquina que utilitza I’usuari final. Generalment, inclou un processador i pot ser emissor de dades, receptor de dades o totes dues coses alhora. En la bibliografia de comunicacions, és usual utilitzar I’acrònim anglés DTE (Data Terminal Equipment)

Canal de transmissió

El canal de transmissió és la línia física d’enllaç entre dos punts A i B.
Les xarxes locals dins d’un edifici utilitzen cable coaxial, com el de les antenes de TV, parells de fils trenats o fibra óptica. Les xarxes de major amplitud geogràtica fan servir, gairebé exclusivament, la xarxa telefónica.

Xarxes de gran cobertura
Les xarxes de gran cobertura o WAN (Wide Area Network) permeten la comunicació entre dos ETD que es troben molt allunyats entre ells.
Utilitzen les xarxes telefóniques normals de transmissió de veu, les xarxes telefóniques especialitzades en transmissió de dades i els enllaços via satèl·lit.

Nusos de la xarxa
Els punts A i B de la figura 7 són nusos de la xarxa. Aquests nusos poden ser tan simples com un ordinador personal i un mòdem connectats a la línia telefónica bàsica

transaccions.
El processador frontal suporta múltiples comunicacions amb diversos sistemes de xarxes de gran cobertura.
El multiplexor (MUX) permet que diversos ETD puguin comunicar-se a través d’un mateix canal de comunicacions. En aquest cas, 3 ETD suportats pel processador frontal passen per un sol canal.

Xarxes locals
L’àmbit de funcionament de les xarxes d’àrea local, LAN (Local Area Network), es circumscriu als ordinadors d’un mateix departament, edifici o, a tot estirar, als d’un campus universitari o una planta industrial.
Les xarxes locals utilitzen canals que són propis de I’empresa on estan instal·lades, perquè la distància entre els elements de la xarxa és petita.

Topología de la xarxa
La forma o topologia de les xarxes d’area local és substancialment diferent a la de les xarxes de gran cobertura.
En les WAN I’estructura bàsica és la de la xarxa telefònica, mentre que I’estructura d’una LAN depèn de cada situació.


Comunicacíó entre nivells
Un nivell utilitza els serveis del nivell anterior, afegeix les seves propies especificacions i subministra el missatge al nivell següent.
Els nivels del nus emissor reben una estructura formada per un bloc amb les dades que es transmetran i les referències que hi han afegit els nivells superiors anteriors

Canal de comunicacions
En les xarxes de gran cobertura, s’utilitza la línia telefònica pública com a línia de transmissió. El canal físic per on circula la informació està format per parells trenats de fils de coure o per fibra óptica. Per unir estacions allunyades, com en el cas d’enllaços internacionals, s’utilitza la comunicació per fibra óptica, o bé enllaços sense fil de radio per microones o via satél·lit.
Les xarxes de I’àrea local utilitzen cables trenats, cable coaxial o fibra òptica amb molt altes velocitats de transmissió

Senyals analògics
Les característiques més importants deis senyals analògics són l’amplitud i la freqüència.
L’amplitud esta relacionada amb la grandària del senyal. Un senyal débil és de poca amplitud, mentre que un senyal fort és de gran amplitud

Modulació de freqüència
El métode de modulació més utilitzat en els mòdems de baixa velocitat, fins a 1.200 bits per segon (bps), és el FSK (Frequency Shift Keying). A cada nivell lògic Ii correspon una freqüència. Per enviar un 1 lògic, el mòdem genera un senyal de 1.800 Hz, i per enviar un 0 lògic genera un senyal de 1.000 Hz